No és "Solaris", no és "La notte" i no és "Celebración". Però si les sumem es probable que el resultat sigui "Melancholia". Si els tres referents us han avorrit, no importa que aneu al cinema. Però si sou fans de films políticament incorrectes i de filosofades incorregibles, aneu a a veure-la aviat al Porto Pi. És probablement la dissecció més acurada que he vist mai de la depressió, aquesta malaltia moderna que molta gent pateix sense saber-ho. Com diu Pere Joan Pons, és un film de "homes raonables a un món de bojos, o de bojos a un món de homes raonables", tot depen com es miri. Però el que és clar és que davant una adversitat com la que planteja el film -la fi del món- l'home més fort per encarar el destí és el boig. Magistral Lars Von Trier.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada